Fra i vècc cume me
Zartuni s’arcorda
Quand Jano d’Gambin
E’ fileva la corda.
E’ zirev un burdel,
da l’elba a la sera,
una roba ‘d du metre
sporcad’ pegula nera.
E Jano sla canva,
vruceda si fienc,
e’ feva di nòmbul
per resti e parenc.
Incora a me veg,
ades ch’l’è za mort
caminandi d’indré
sla sinestra de port,
farmes d’ognitent
senza smet e’ lavor,
spudès int al mmeni
per santì menc brusor.
L’ha pas tott la vita
Se sol o se giaz
Sla zima dla riva
A fè scoti e ghindaz.
In l’ha fat cavalier,
u s’è ciè senza gloria
cume l’utme curder
però e’ resta t’la storia.
L’ha las poc sora tera
Fors un fior int un vès,
mo l’udor dla su canva
a l’ho incora t’è nès.
Walter Fabbri (è non dla Valeria)